En Jim Henderson l’escriptor

En Jim Henderson era un jove escriptor de Brighton. Escribia amb el seu ordinador històries amb el sempre divertit i cínic humor anglès. Havia aconseguit inclús que li comprèssin i realitzèssin una série seva per la BBC, anomenada “En Harry i la Sally fan la bogada”, que tractava sobre aquests dos personatges i com sempre es trobaven a la bogaderia on tenien moltes converses algunes interessants i altres no tants (“Avui és dia de bogada de mitjons i a més a més plou; odio els dies de bogada de mitjons” deia avegades en Harry). Una sèrie que aprofitava al màxim la tensió sexual no resolta entre tots dos protagonistes com en les velles sèries dels vuitanta (Luz de Luna i aquestes). El problema que tenia en Jim és que ell no es sentia un escriptor, ell havia crescut llegint a paios com Bukowski o Hemingway, autèntics borratxos barbuts que escrivien amb màquina d’escriure. En Jim en canvi era força sa, no bevia ni fumava i escrivia en un ordinador de última genereació i pèr tot això en Jim no es sentia escriptor. Així que en Jim va decidir comprar-se una màquina d’escriure antiga i començar a beure, a més d’intentar deixar-se barba (intentar és la paraula clau, ja que després d’un més amb prou feines tenia un mustatxo de mariachi mexicà).

 I amb una mica d’esforç i molt de bourbon va aconseguir ser un escriptor en els termes que ell sempre havia volgut, li passaven anècdotes dignes del mateix “Chinaski” on es llevaba a casa de dones a les que no recordava haver conegut o es dormia al metro durant un parell d’hores mentre aquest feia el recorregut d’una punta a l’altra i es llevaba confós i s’adonava que li havien robat la cartera. Ell reia d’aquests aconteixements i intentava incloure’ls en els seus escrits, encara que no fòssin el més adequat moltes de les vegades. Mica en mica en Jim escrivia cada cop menys i bevia cada cop més. Quan no se li acudia una frase divertida obria una ampolla de Jim o Jack o gin i li fotia un bon trago. Va començar a fer tard a les seves entregues amb els de la BBC, això sense contar que ho havia de mecanografiar tot ja que els de la BBC volien que els hi enviés per mail, aixi que primer ho escrivia en la seva flamant màquina d’escriptor de veritat i després ho passava al seu ordinador per enviar-ho per mail. Semblava que les coses es posarien dures per en Jim Henderson el bevedor fins que va tenir la sort de presentar el guió d’un llarg de bevedors i les seves converses sobre la vida, que va entusiasmar a un agent que el va col·locar (el guió) a una productora. Aquesta el va fer i va tenir prou èxit de crítica i taquilla com per què els americans el comprèssin per fer-ne un remake. Així que en Jim va poder viure de royalties durant força anys mentre seguia tenint les seves aventures alcoholitzades, i les segia escrivint en la seva màquina d’escriure antiga.