En Walter Neff, l’actor alcohòlic

 

En Walter Neff era un actor de vint-i-sis anys alcohòlic. El coneixien tots els estudis de Hollywood, i també tots els centres de desintoxicació de Los Angeles, Utah, Arizona i també en uns quants de Mèxic. Per tant la seva addicció no era un secret per ningú. Això, no obstant no li impedia aconseguir papers a pel·lícules i sobretot a series de la televisió, entre altres coses degut als seus contactes. En Walter era amic de joventut d’un parell de guionistes que havien aconseguit èxit amb un parell de series d’enormes audiències i per tant, cada cop que iniciaven un projecte contaven amb en Walter Neff per un paper o altre. L’alcoholitzat actor sempre arribava begut als rodatges, però sorprenentment no fallava cap de les seves línies i tot i portar copes de més la seva puntualitat era exemplar. Mai estava de mal humor i si hi havia algun retard en la producció s’apalancava a qualsevol lloc i feia una bacaina. Ell era un professional. Sempre feia papers estranys que poguessin explicar la seva dicció i moviments errants. Papers d’algú malalt que s’estava sempre al llit, algú que no sabia parlar gaire bé l’anglès o inclús en algun cas d’alcohòlic i borratxo. En Walter era un actor encasellat, però no li feia res, el paper del germà borratxo en un serial sobre una família de quatre germans orfes; el paper del pare borratxo en un serial d’adolescents problemàtics, el paper de borratxo tant en un serial on era l’amic borratxo que moria en un accident per anar begut en una d’aquestes series moralitzants on la gent arribava verge al matrimoni i anaven a centres de desintoxicació si es fumaven un porro; com en un altra paper semblant sobre joves que intenten trobar el seu camí a la vida després de la universitat. Aquest últim va ser un gran èxit de públic i crítica, fins al punt que es va allargar tres anys. El més curiós del cas es que el seu personatge a la serie, l’amic alcohòlic que sempre li sortia tot malament, a la última temporada es reformava, deixava la beguda i aconseguia redreçar la seva vida; mentre que en la vida real en Walter seguia sent un bevedor empedernit. Els guionistes ho sabien i per això van fer que el seu personatge marxés de la ciutat evitant així la sospitosa manera de parlar que seguia tenint en Walter. A ell no li va importar que se li acabés el paper en aquella serie, estava segur que n’aconseguiria un altre, ja se sap, mai està de més un parent llunyà borratxo en qualsevol culebró que mereixi la pena.