Cervesa de bon matí

El bar de’n Joan només obria de sis i mitja del matí a una del migdia. Quan li preguntaves al Joan perquè aquest estrany horari ell simplement deia: “Fem esmorzars”. Si li preguntaves si el negoci era rentable amb aquest horari ell et deia: “Fem esmorzars” i si li preguntaves per què no obria més hores, et mirava com si estiguessis boig, amb una mica de menyspreu i et preguntava “Vols esmorzar alguna cosa o no?”.

Amb un horari tan curiós i poc comú, els personatges que poblaven el seu bar de bon matí, acostumaven a ser peculiars. N’hi havia de dos tipus; els que s’acaben de llevar i estaven encara adormits i ben fotuts; o els que encara no s’havien anat a dormir i no tenien cap intenció de fer-ho en breu. Tots dos grups es demanaven exactament el mateix, una cervesa ben freda. Els primers, se’ls distingia per que anaven en petits grups de dos o tres o a vegades sols, no parlaven i es bevien el primer glop amb moltes ansies, agafant l’ampolla pel coll . En canvi els que encara no s’havien anat a dormir, estaven en grups de cinc o sis, no callaven i reien per qualsevol cosa.

Al Joan li feien molta gràcia els grups de nois joves que arribaven a fer “la última” al seu bar, de tant en tant, si no hi havia feina s’asseia amb ells a fer-lis unes bromes.

No tothom coneixia el bar del Joan, però un cop ja hi havien anat (i més en aquelles hores intempestives), sempre hi tornaven. Com deia un col·lega meu: “Anem al bar del Joan; cervesa freda i croissants calents; que més es pot demanar”. I tenia raó.