La caixa forta

En Jerome sempre havia volgut tenir una caixa forta, ho havia vist en centenars de pel·lícules, sempre amagades a radere quadres, en luxoses cases. I ell també en volia una, així que quan es va emancipar dels seus pares el primer que va fer, un cop va trobar pis, va ser fer-se amb una petita però eficient caixa forta (rollo les que tenen alguns hotels a les habitacions). En Jerome no tenia res de valor que posar-hi, però tot i així la va tapar amb el seu pòster amb la portada del disc de la Velvet Underground (el del plàtan). Així que de tant en tant obria la caixa amb la seva combinació, dos a l’esquerra, deu a la dreta i vuitanta-cinc a l’esquerra.

La caixa forta va estar buida fins que va arribar l’estiu. En Jerome va descobrir que a l’interior de la caixa feia molta fresca, així que la va començar a utilitzar per guardar-hi el gaspatxo. A dins de la caixa forta, el gaspatxo es mantenia a la temperatura adequada en que li agradava a en Jerome. Aquell estiu va ser molt calorós, així que durant l’agost en Jerome també guardava a la caixa els seus calçotets, ja que així quan se’ls posava estaven ben fresquets.

La vida de’n Jerome va anar millorant, va anar pujant a la feina fins arribar a un càrrec on ja provocava enveges; a més a més, va trobar una noia preciosa que l’estimava i l’entenia (tot i que no tenia ni idea de l’existència de la caixa forta). Va arribar un punt on es va trobar en una horrible tessitura que mai no s’havia imaginat, començava a tenir diners, joies i altres coses de valor, i no sabia si guardar-les a la caixa forta (com faria qualsevol persona normal amb una caixa forta a casa seva) o bé deixar dins la caixa el gaspatxo i la roba interior i buscar una nova localització on deixar els objectes de valor. Per ell era una decisió més dificil del que sembla, ja que portava tres anys deixant-hi allà les coses per que es refredessin. Evidentment tenia la nevera, però no era el mateix. Després d’un parell de dies de meditació i d’escriure en un bloc de notes d’aquells amb fulls grocs i ratlles una llista de pros i contras; en Jerome va decidir deixar-ho tot com fins ara, ja que canviar-ho ara podia ser un enorme error. Així que va guardar els objectes de valor dins dels coixins dels sofàs, entre totes les plomes. En Jerome no sabia si era una bona decisió, però era la que ell havia pres. Un dia en Jerome va tornar a casa i se la va trobar tota regirada, calaixos oberts, roba tirada pel terra, hi havien entrat uns lladres. El pòster de la Velvet havia estat arrancat i la caixa estava oberta, quedaven els calçotets, però s’havien emportat les dues empolles de gaspatxo que en Jerome havia comprat el dia anterior (maleïts!). Això va entristir en Jerome, però es va adonar que el sofà no l’havien tocat. Així que tots els seus bens més preuats a nivell monetari i material s’havien salvat dels malvats lladres gràcies a l’excentricitat de’n Jerome i voler sempre el gaspatxo i els calçotets a quatre graus centígrads, ni més ni menys, que era la temperatura que aportava la caixa forta als productes que es trobaven en el seu interior.